¿Què se n'ha fet de Nèmesis?
"Té l'aspecte d'una dona, oculta, amb una branca de pomer a la mà. Sap que representa l'ineludible, la norma deguda i, si escau, la venjança divina que tendeix a evitar tot excés, tota desmesura, tota exhibició ostentosa de poder. Amb la facilitat amb que els vents canvien de direcció, ella canvia de forma, evadeix mantenir un aspecte estable, de manera que ningú la pugui reconèixer, ningú pot esquivar la seva mirada. Com un animal caçador, ensuma tot allò que és desmesurat: l'excés de felicitat dels mortals, l'arrogància dels reis, la seguretat dels forts, el cínic somriure dels rics..." A: El rayo y la espada I, de Bernardo *Souvirón, el proper mestre dels islados.
Vari Caramés I. La mirada.
La mirada fotogràfica només és això, fotogràfica. M'explico. En certes fotografies de paisatge, de ciutat, d'interiors buits, de coses inertes o, almenys, quietes, la mirada fotogràfica s'apropa a la nostra. Al no haver-hi acció que delati al temps, l'espai se'ns apareix similar a com el veuen els nostres ulls. Hi ha fotografies, però, que ens mostren el que ens és invisible: el recorregut de les estrelles o d'una llum en la nit, un banyista en ple salt, un fantasma amb prou feines esbossat baixant unes escales o un desenfoc, per exemple.
En aquest sentit Vari Caramés sembla que manté un pacte amb la seva càmera perquè tots dos tinguin la seva part de visió. En la majoria de les seves fotografies és aquesta mirada sense transcurs la finestra per on traiem el cap a un món que només la fotografia ens permet veure.
Confesso que a mi em solen fascinar aquestes mirades antinaturals, sobretot els desenfocs. Serà que sóc d'una terra de boires i els contorns imprecisos, les fronteres desdibuixades em són primordials. No és d'estranyar doncs que truqués a Vari Caramés per convidar-lo a donar un taller, passar uns dies a la illa i poder-la veure després com no es veu.
En aquest sentit Vari Caramés sembla que manté un pacte amb la seva càmera perquè tots dos tinguin la seva part de visió. En la majoria de les seves fotografies és aquesta mirada sense transcurs la finestra per on traiem el cap a un món que només la fotografia ens permet veure.
Confesso que a mi em solen fascinar aquestes mirades antinaturals, sobretot els desenfocs. Serà que sóc d'una terra de boires i els contorns imprecisos, les fronteres desdibuixades em són primordials. No és d'estranyar doncs que truqués a Vari Caramés per convidar-lo a donar un taller, passar uns dies a la illa i poder-la veure després com no es veu.
Vari Caramés serà a Menorca per oferir un taller durant el pont de l'1 de maig.
La nova web de Talleres islados
Ja ens pots veure per una nova finestra: www.talleresislados.com
Es tracta una web casolana, sense additius, i ara com ara plagada de petits errors, humans, és clar. Els que seguiu el blog i els que entreu buscant informació dels tallers del 2012, la trobareu allà: qui som, què fem, on ho fem, com ho fem... A partir d'ara, aprofitaré aquest blog per explicar-vos coses relacionades, de vegades amb els miracles.
Perquè el miracle és que arribin unes persones, soles, de vegades desorientades, de vegades directament perdudes, unes altres amb la clarividència a sobre i altres com desperdigades i algunes amb una saviesa que impressiona i, que en poques hores, les màscares s'esvaeixin i sapiguem que teníem amics que no coneixíem. Això, amics, és el miracle. I un luxe, no em cansaré de repetir-ho, el poder propiciar-lo. Us espero amb els braços oberts i un panda groc per passejar-vos.
I perquè vegeu qui sóc, què faig, on ho faig i com ho faig, quan no hi ha taller en marxa, us adjunto unes fotos.
Es tracta una web casolana, sense additius, i ara com ara plagada de petits errors, humans, és clar. Els que seguiu el blog i els que entreu buscant informació dels tallers del 2012, la trobareu allà: qui som, què fem, on ho fem, com ho fem... A partir d'ara, aprofitaré aquest blog per explicar-vos coses relacionades, de vegades amb els miracles.
Perquè el miracle és que arribin unes persones, soles, de vegades desorientades, de vegades directament perdudes, unes altres amb la clarividència a sobre i altres com desperdigades i algunes amb una saviesa que impressiona i, que en poques hores, les màscares s'esvaeixin i sapiguem que teníem amics que no coneixíem. Això, amics, és el miracle. I un luxe, no em cansaré de repetir-ho, el poder propiciar-lo. Us espero amb els braços oberts i un panda groc per passejar-vos.
I perquè vegeu qui sóc, què faig, on ho faig i com ho faig, quan no hi ha taller en marxa, us adjunto unes fotos.
El darrer taller (de l'any)
Acaba l'any per a nosaltres, just quan comença el curs per a molts. Fa un any vàrem començar a caminar per arribar sempre al mateix lloc. Ens agrada que l'essència del islament pervisqui en tots els tallers, tan diferents i tan iguals en certes coses. Em vaig emocionar l'altre dia en veure que més de cent persones ens han visitat i que alguna cosa molt semblat a l'amistat ha tret el cap en cada trobada. Seria un somni reunir un dia a totes les persones que han conegut aquesta Menorca islada. Aquesta nota d'avui, dóna inici a la nova funció del blog, a qui descarreguem del seu rol merament informatiu. Aquesta tasca la hi deixem a la nova web que aviat veurà la llum, o millor, es veurà en la llum (de les pantalles).
Bernardo Souvirón
L'antiga Grècia i el futur
Proposta de Josep M. Fontserè
Del 6 al 9 d'abril
Conèixer el futur és un acte inútil, deia Ciceró, però desconèixer el passat, afegia, és propi d'els qui volen seguir sent nens. Potser aquesta és una de les raons que han fet a la humanitat cometre els mateixos errors en diferents èpoques, com si la ignorància del que ha succeït ens impedís conèixer el que succeeix i àdhuc el que pot succeir.
Així doncs, el present taller intentarà penetrar amb certa profunditat en el coneixement d'alguns esdeveniments que, tot i haver ocorregut fa molt temps, poden ajudar-nos a comprendre el present i imaginar el futur. Això és, al cap i a la fi, el millor de l'estudi del passat: que pot llançar algun raig de llum sobre els esdeveniments del present.
Pel que fa a Occident (i en gran mesura a tot el nostre món), els esdeveniments decisius van tenir lloc a Grècia. Llibertat, política, democràcia, globalització... són conceptes inventats, experimentats i freqüentment soferts a Grècia i, poc després, a Roma. Des d'allí, en un veritable viatge en el temps, aquestes experiències han arribat fins a un món com el nostre que, d'una manera creixent, creu que les viu per primera vegada.
Proposta de Josep M. Fontserè
Del 6 al 9 d'abril
- Inscripció: talleres.islados@gmail.com
- Places limitades a 15 alumnes
- Preu del taller i l'estada: 490 € (inclou esmorzar i dinar durant els dies del taller i opció a 4 nits d'estada en habitació compartida).
- Preu sense estada: 350 € (menjars inclosos)
Conèixer el futur és un acte inútil, deia Ciceró, però desconèixer el passat, afegia, és propi d'els qui volen seguir sent nens. Potser aquesta és una de les raons que han fet a la humanitat cometre els mateixos errors en diferents èpoques, com si la ignorància del que ha succeït ens impedís conèixer el que succeeix i àdhuc el que pot succeir.
Així doncs, el present taller intentarà penetrar amb certa profunditat en el coneixement d'alguns esdeveniments que, tot i haver ocorregut fa molt temps, poden ajudar-nos a comprendre el present i imaginar el futur. Això és, al cap i a la fi, el millor de l'estudi del passat: que pot llançar algun raig de llum sobre els esdeveniments del present.
Pel que fa a Occident (i en gran mesura a tot el nostre món), els esdeveniments decisius van tenir lloc a Grècia. Llibertat, política, democràcia, globalització... són conceptes inventats, experimentats i freqüentment soferts a Grècia i, poc després, a Roma. Des d'allí, en un veritable viatge en el temps, aquestes experiències han arribat fins a un món com el nostre que, d'una manera creixent, creu que les viu per primera vegada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
