En aquest sentit Vari Caramés sembla que manté un pacte amb la seva càmera perquè tots dos tinguin la seva part de visió. En la majoria de les seves fotografies és aquesta mirada sense transcurs la finestra per on traiem el cap a un món que només la fotografia ens permet veure.
Confesso que a mi em solen fascinar aquestes mirades antinaturals, sobretot els desenfocs. Serà que sóc d'una terra de boires i els contorns imprecisos, les fronteres desdibuixades em són primordials. No és d'estranyar doncs que truqués a Vari Caramés per convidar-lo a donar un taller, passar uns dies a la illa i poder-la veure després com no es veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada